Observatori del delta

Historia
L'observatiri del ebre es un istitut fundat l'any 1904 amb el fi d'estudiar la meteorologia i les relacions entre el sol i la Terra. Pertany a la Universitat Ramon LLull ,com a institut universitari.L'observatori esta dividit en quatre seccions:

Secció de:	Dedicació i recerca
1 Pavelló astronòmic	Fotografiar diàriament el Sol, i analitzar les taques i classificar-les.
2 Pavelló sísmic	Mesurar i captar terratrèmols
3 Pavelló meteorològic	Mesurar la temperatura, força del vent, humitat etc.. en unes plataformes blanques, a una altura de 1,5m i mirant cap al nord
4 Pavelló magnètic	Mesurar el magnetisme de la Terra

En el pavelló de sismologia ens van explicar les parts mes importants de la terra:

La litosfera és rígida i es recolza en una capa més tova i plàstica del mantell (l’astenosfera). La litosfera està trencada en unes peces que suren damunt del mantell i anomenem plaques tectòniques ,aquestes plaques provoquen terratrèmol, que s’origina quan les plaques xoquen entre elles, es freguen, etc... llavors hi ha un augment de pressió  que produeix una acumulació d’ernergia suficient per fer trontollar i trencar alguna part de la litosfera.

Els terratremols es produeixen en el contactes entre plaques, sobre posició de plaques o enfonsament, a l'epicentre que es el punt de l'interior de l'escorsa es on s'origina el terratremol i el hipocentro es el punt de la superficie on arriba la maxima intensitat del terretremol, aquesta maxima intensitat arriba mitjansan ones anomenades ones sismiques que es produeixen en la zona hipocentral dels terratrèmols i es detecten mitjançant sismògrafs. Hi ha diferents tipus d’ones sísmiques:

- Ones P/ Principals o longitudinals: Les partícules es mouen paral·leles a la direcció de la propagació, com les espirals d’una molla. Es propaguen molt rapidament

- Ones S/ Secundàries o transversals: Les partícules es mouen perpendiculars a la direcció de la propagació, com les que es propaguen per una corda que té l’extrem fix.No travessen els fluids.

- Ones L/ Llargues o superficials : Es produeixen quan les ones P i S arriben a la superfície. Són les responsables de les catàstrofes.Aquestes ones travessen tots els materials

Els terratrèmols es detecten mitjançant els SISMÒGRAFS que són uns aparells que enregistren les ones sísmiques. Aquests enregistraments són immediats, però no existeix cap aparell per saber amb seguretat quan tindrà lloc un terratrèmol.

Despres vam anar a la seccio de meteorologia, clima i activitat solar.Ens van explicar que el Sol és una massa molt gran (molt més que la Terra, més de 300.000 vegades) formada, més o menys, pels mateixos elements que es troben a la terra (ferro, calci, hidrogen...); però en proporcions molt diferents. Principalment el Sol està format per hidrogen i heli, que són gasos. Així doncs, el Sol no és sòlid com la Terra.

Aquesta massa es troba  combustió, es tracta d’una explosió nuclear immensa. S’ha calculat que la superfície del Sol és troba a una temperatura de quasi 6.000 graus i al seu interior hi ha temperatures molt més altes. L’energia d’aquesta combustió s’expandeix per l’espai en forma de radiació i ens arriba a la Terra. És per això que sentim l’escalfor del Sol a la cara.

El sol té una estructura interna definida. Está format per tres capes principals concèntriques, més denses quan més internes i els processos nuclears de combustió provoquen canvis continus en el seu si. A la seva superfície hi apareixen regularment taques i flamarades. Amb aparells adients es pot veure com la superfície del Sol canvia d’un minut a l’altre d’una forma similar a com ho fa l’aigua del mar.

Tambe ens van explicar per a que servia el Número de Wolff que es una quantitat que serveix per mesura el nombre i grandària de les taques solars. 

Resum del Pavelló Astronomic:

La part mes externa del Sol, és la corona. En la fotosfera es donen combustions, si una de elles es lo suficientment forta com per arribar a la Terra, forma una aurora boreal. Però aquestes combustions formen unes taques que s’estudien al pavelló astronòmic, son negres i mes fredes, però en unes setmanes desapareixen.

El Sol te una edat de 5000 milions d’anys, i en 5000 milions d’anys es convertirà en una estrella vermella i en poc mes en una nana blanca.

El Sol gira mes ràpid que la Terra.

El primer telescopi tenia dos tubs, un per mirar i l’altre per protegir la vista ja que mirar al Sol directament es perillós. Llavors, es tardava en analitzar les taques 2 hores ja que es tenia que reflexar en un paper i desprès resseguir-lo. Actualment, es tarda de 5-10 min, ja que es fa per ordinador.